Les normes que regulen els accessoris hidràulics es basen principalment en especificacions rellevants de la indústria nacional i internacional; Entre aquests, els més adoptats són els estàndards ISO (Organització Internacional per a la Normalització), DIN (Normes industrials alemanyes) i GB (Normes nacionals xineses). Aquestes normes estableixen especificacions detallades sobre l'estructura, dimensions, materials, proves de rendiment i requisits de seguretat dels accessoris hidràulics.
Els estàndards de la indústria també aborden els requisits relatius a la intercanviabilitat i la compatibilitat dels accessoris, assegurant que els accessoris hidràulics fabricats per diferents proveïdors es puguin integrar perfectament dins del mateix sistema. Això és molt important per mantenir l'estabilitat dels sistemes hidràulics i reduir els costos de manteniment.
Val la pena assenyalar que, a mesura que la tecnologia hidràulica continua evolucionant, els estàndards aplicables també s'actualitzen i perfeccionen contínuament. Per tant, a l'hora de seleccionar els accessoris hidràulics, a més de verificar el seu compliment amb els estàndards actuals, també s'ha de tenir en compte el seu potencial per adaptar-se a futures actualitzacions tecnològiques.
La selecció dels accessoris hidràulics ha d'adherir-se a les normes internacionals (com ara ISO 8434, DIN 2353 i SAE J514) o especificacions internes corporatives. Els paràmetres clau a tenir en compte inclouen:
Pressió de treball: normalment es calcula utilitzant un factor de seguretat d'1,5 vegades la pressió nominal.
Interval de temperatures: -40 graus a +200 graus (segons el material).
Coincidència del diàmetre de flux: s'ha d'alinear amb el diàmetre intern del tub per evitar la resistència al flux.
Resistència a les vibracions: per a aplicacions que impliquen vibracions d'alta-freqüència, s'han de seleccionar dissenys amb mecanismes anti-afluixament (com ara femelles de bloqueig).
